martes, 19 de mayo de 2009

Retornant als inicis...

Els dissabtes poden arribar a ser molt durs...



Sabent que envoltada dels teus braços
el món desapareix i visc
en la felicitat absoluta,
per què no m' aferro a ells?

Sabent que la teva escalfor
em fa feliç; i el teu alè
és la meva droga, per què fujo?

Sabent que sense tu no puc viure,
que ets la meva vida,
la meva ànima,
el meu tot; per què marxo quan t'acostes?

Per què no vull viure amb tu
i a la vegada sé que no ho faré si no estàs?

Per què t'odio... I t' estimo tant?


09.05.2009.


No hay comentarios: