martes, 6 de enero de 2009

Nit de reis...

I no espero rebre gran cosa, més aviat res, però no importa. Després d'assumir tot això del pis, la feina i el revés per a la meva vida que ha suposat em miro les coses des d'una altra perspectiva, la positiva.
Tindré més temps per a mi i per estudiar, que abans sortia de la uni i havia d'anar pitant a treballar.
Tindré temps per treure'm d'una punyetera vegada el carnet de conduir.
Tindré temps d'anar al gimnàs i tornar a pillar la raqueta de tennis, que fa més d'un any que la tinc abandonada.
I el més important de tot, podré permetre'm la llibertat de viatjar i no haver d'esperar a les vacances.

En realitat és bastant genial des d'aquesta perspectiva ehh? No tindré la llibertat que tinc ara, ni molt menys, però tindré una altra mena de llibertat a la qual no crec que em costi gaire adaptar-me.
De moment, al març, Fuerteventura em torna a esperar amb els braços oberts.
I a la que acabi el trasllat, treure'm el carnet serà la màxima prioritat. I aprovar els examens de la uni, obviament. Demà passat torno a començar les classes després d'una parada de quasi un any entre l'abandonament de la Pompeu i tots els tràmits i paperassa que vaig haver de fer per entrar a l'Autònoma...I amb tot això de la ocupació encara no he pogut anar ni a una sola classe.

Avui he anat al metge i ja he demanat l'alta voluntària per què pel que sé...No s'ha acabat de pendre gaire bé que em donessin la baixa a la feina i tal i com estan les coses, més val anar-hi i aire.
Ho tinc claríssim, ja no seré la tonta que anava abans i es quedava fins a última hora ajudant i donant un cop de mà a tot el que fes falta. Ni de conya. Ara arribaré, faré la meva feina ben feta i marxaré.

Diuen que any nou, vida nova. No és una frase que m'agradi gaire dur a terme, però aquest any m'ha tocat, així que per començar amb bon peu, canvi de look total i el cabell curt com feia anys que no el portava, i això que jo sempre m'arrepenteixo de tallar-me'l, però aquest cop n'estic molt orgullosa.
A més, com a bona freakfan de Lost, m'encanten les metxes de l' Achara(per als que no la situeu, és l'amant del Jack quan està a Phuket).
A més, a l'hinduisme Achara (apart de ser sinònim de Dharma,flipeu-lo fans de Lost!) vol dir "regulació de la vida diària, equilibri", i això és el que necessito jo ara, equilibri.
Així que m'he plantat les metxes al cap, no com les porta ella, però si que guarden una terrible semblança.



I per acabar del tot, deixo aquesta petita genialitat del cinema que és Pequeña Miss Sunshine.
http://www.youtube.com/watch?v=VLIXzH7Gn7A

1 comentario:

Salva Piqueras dijo...

Si és any nou vida nova, ho ha de ser amb totes les seves conseqüències!! La meva primera feina també va ser en un súper, i tot i que arribes a pensar que allò és el que faràs tota la vida (m'agrada implicar-me massa en tot el que faig), arriba un moment en què mires amb certa distància les coses i fas la passa per sortir d'allà. I amb un contracte de 9 hores, ni te cuento! Així que posa't a buscar una altra cosa, que l'any nou portarà feina nova!
I diria que no som família...