Força, equilibri, valor i seny.

Ahir va ser Sant Fèlix, una de les jornades castelleres més importants de l'any. A la plaça de la Vila de Vilafranca, la més castellera del país, es van reunir les millors cuatre colles de l'any per a l'actuació. Així, els Castellers de Vilafranca, els Minyons de Terrassa i la Jove i la Vella de Valls ompliren la plaça de colors i feren pinya per a poder realitzar un dels patrimonis més bells de la cultura catalana: els castells.

    Tot i tenir el seu origen en l'extint Ball dels Valencians, els castellers han passat a ser una tradició totalment catalana i que actualment és candidata a convertir-se en Patrimoni Inmaterial de la Humanitat.

   

    La qüestió és que soc una enamorada del món casteller des de petita, que m'encanta sentir les gralles i se'm posen els pèls de punta amb les grans actuacions. Disfruto veient-ho, m'emociono i ho sento. Per coses com aquesta estic orgullosa de ser catalana i pertànyer a aquesta terra. Son aquests sentiments els que la cultura ha de despertar. Això no és un manifest polític, simplement m'agrada la terra on visc, la seva llengua, els seus paisatges, les seves tradicions i la seva cultura. M' agrada la meva ciutat i m'agraden les seves colles castelleres, tot i considerar-me malva de cap a peus.

    El castell més espectacular que s'ha fet mai és el 3 de 10. I tot i que els de Vilafranca del Penedès van ser els primers en carregar-lo i se'm posen els pèls de punta cada cop que el veig, us deixo sencer el video dels Minyons de Terrassa, que foren els primers en descarregar-lo just una setmana més tard, en el marc de la diada de la colla. Viure-ho en directe a la Plaça Vella fou un privilegi; recordo que feia fred i queia aiguaneu. i l'esclat que hi va haver quan el van carregar.
Tal i com es sent al video "un país es fa també en dies com aquests".