Alt i blanc i imponent i meravellós.

A la ciutat on ara visc hi ha una plaça molt gran i bonica i enmig d'aquesta si troba un edifici alt i blanc i imponent i meravellós. És ple d'escultures, vitralls de mil colors i columnes infinites.

Durant les hores de sol a la plaça hi ha tot tipus de gent de mil tonalitats, oficis i nacionalitats. La població autòctona es barreja amb tots els turistes que intenten fer una fotografia esquivant altres turistes. Els coloms campen per on volen, no s'espanten, no fugen i et desafien a que els trepitgis. Els venedors ambulants son els mateixos que els de les Rambles de Barcelona, i quan veuen que no ets italià, llaurada.

Però avui hi havia una cosa diferent en aquesta plaça. L'olor havia canviat. No olorava a estiu, ni a gelats, ni a mànigues curtes. D'una sola ensumada aquest aroma m'ha transportat a casa, a quan era petita i a davant de la Mútua i trobàvem la paradeta. Olorava a castanyes cuites. He anat seguint l' olor, esperant arribar a la paradeta de la castanyera. Però oh! Sorpresa! En comptes de la castanyera un individu de faccions asiàtiques treballava a la vora del foc. Qui els hi devia fer les castanyes a aquesta gent abans del boom de la immigració?

Però aquesta no és la qüestió. Retornant a l'edifici alt i blanc i imponent i meravellós... El que més m'impressiona quan el veig no és com és. Ni el que més m'agrada de tot és admirar-lo. Amb el que realment gaudeixo és observant cada mínim detall i imaginar-me les persones que van esculpir aquelles escultures. Com era la seva vida. Qui va crear els vitralls plens de mil colors. Qui va idear fer unes columnes tant altes. Qui va posar pedra rere pedra. Les primeres mans que van tocar l'orgue. Els ideals arquitectònics de l'època. Els artístics. Els carrers. Els conflictes polítics. Els econòmics. Els contratemps que hi va haver. Els centenars d'anys que van trigar en acabar-la. I per fi el moment de la inauguració. M'agrada imaginar-me tota la història que l'envolta. Com ha contribuït a canviar la ciutat, a convertir-la en un destí turístic. I com un edifici religiós a esdevingut un símbol de la lluita antiBerlusconi a causa de  http://www.youtube.com/watch?v=pTekLE0cvgU 

Sicuramente ho sblagiato mio corso de laurea (fhsjghdfsghbgdfshjbghsj).

I que ara la plaça estigui tant plena...

I sí, he canviat el títol i el fons del blog. Em venia de gust un canvi.